Saint Lautréamont (139 de l’E.’P)… poème arrabalesque… fr, esp, cat, anglais, chinois…

par Fernando Arrabal

22 novembre 2011

… Saint Lautréamont (139 de l’E.’P)… poème arrabalesque… fr, esp, cat, anglais… FERNANDO ARRABAL … INTIMITE Avec quel vertige son intimité m’emporte vers l’hallucination. Ou je délire ? Mes doigts traversent ses labyrinthes ses énigmes ses forêts exponentielles Ou je délire ? Avec quelle précision des fleurs, des planètes, et des tunnels, surgissent de son entrecuisse entre ...

…

Saint Lautréamont (139 de l’E.’P)… poème arrabalesque… fr, esp, cat, anglais…

FERNANDO ARRABAL

…

INTIMITE

Avec quel vertige son intimité

m’emporte vers l’hallucination.

Ou je délire ?

Mes doigts traversent ses labyrinthes

ses énigmes

ses forêts exponentielles

Ou je délire ?

Avec quelle précision

des fleurs,

des planètes,

et des tunnels,

surgissent de son entrecuisse

entre délices et abysses.

Ou je délire ?

Je n’ai pas le temps de tout saisir,

de son intimité

tout survient à trop grande vitesse

je rugis à chaudes larmes.

Ou je délire?

Des miroirs de salive

font des bonds sur les étoiles,

des kaléidoscopes de plaisir

plongent vers l’infini

Ou je délire?

Son ange

murmure près de moi.

Ou je délire ?

Son intimité épouse ma main e

t mes doigts s’y glissent.

Ou je délire?

Sa respiration

joue la symphonie de l’Eden.

Ou je délire ?

Son océan se précipite

à califourchon m

e donnant le tournis,

je ne parviens pas à penser.

Ou je délire ?

Parmi des cataractes d’images

vole-t-elle avec les séraphins?

Ou je délire ?

Son intimité apparaît et disparaît

Elle m’avale et me recrache.

Ou je délire ?

Je sens qu’il va se passer quelque chose

d’encore plus prodigieux

lorsque … la mer m’engloutit

pour les siècles des siècles

Ou je délire?

ARRABAL,

Jour de Saint Lautréamont de l’an 139 de l’E’ P.

* * *

INTIMACY

With such vertigo her intimacy

sweeps me up just shy of hallucination.

Or am I delirious ?

My fingers pass through her mazes

her enigmas

her tree groves exponentially

Or am I delirious ?

With such precision do

flowers,

planets,

and tunnels,

spring up between her thighs

among delights and chasms.

Or am I delirious ?

Time runs out I won’t seize all

of her intimacy

it’s surging all too fast

I am roaring crying my eyes out.

Or am I delirious ?

Mirrors of saliva

bouncing against the stars

kaleidoscopes of pleasure

nosediving into infinity

Or am I delirious ?

Her angel

whispers near me.

Or am I delirious ?

Her intimacy espousing my hand

my fingers do slip within.

Or am I delirious ?

Her breathing is playing

the Eden symphony

Or am I delirious ?

Her tidal wave sweeps through

with her straddling

I am reeling

I cannot think.

Or am I delirious ?

Among cataracts of images

is she flying with seraphims ?

Or am I delirious ?

Her intimacy gone again here again

swallows me spits me out.

Or am I delirious ?

Something even more prodigious, I feel,

Will occur just now

for centuries and centuries

the sea engulfs me

Or am I delirious ?

ARRABAL (english: ‘Ramona’)

Saint Lautréamont, 139 (E.’P)

***

INTIMIDAD

Con qué vértigo su intimidad

me transporta hacia la alucinación.

¿O deliro?

Mis dedos atraviesan sus laberintos

sus enigmas

sus selvas exponenciales

¿O deliro?

Con qué precisión

flores

planetas

y túneles

surgen en su entrepierna

entre delicias y abismos

¿O deliro?

No me da tiempo para verlo todo,

de su intimidad

todo desfila rapidísimamente

rujo a lágrima viva

¿O deliro?

Espejos de saliva

saltan sobre las estrellas

caleidoscopios de placer

se sumergen en el infinito

¿O deliro?

Su ángel

susurra a mi lado

¿O deliro?

Su intimidad se adapta a mi mano

y mis dedos se deslizan en ella

¿O deliro?

Su respiración

interpreta la sinfonía del Edén

¿O deliro?

Su océano se precipita

a horcajadas

hacia el desmayo,

y no consigo pensar

¿O deliro?

Entre las cataratas de imágenes

¿vuela, ella, con los serafines?

¿O deliro?

Su intimidad aparece y desaparece.

Me traga y me proyecta

¿O deliro?

Siento que va a ocurrir algo

aún más prodigioso

cuando… el mar me engulle

por los siglos de los siglos

¿O deliro?

ARRABAL

San Lautréamont del año 139 (E.’P

***

en catalan (Jordi Soler):

INTIMITAT

Amb quin vertigen la seva intimitat

em transporta cap a l’al·lucinació

O desvariejo?

Els meus dits travessen els seus laberints

els seus enigmes

les seves jungles exponencials

O desvariejo?

Amb quina precisió

flors

planetes

i túnels

sorgeixen en el seu entrecuix

entre delícies i estimballs

O desvariejo?

No tinc temps de veure-ho tot,

de la seva intimitat

tot desfila a corre-cuita

bramulo a llàgrima viva

O desvariejo?

Miralls de saliva

salten sobre les estrelles

calidoscopis de plaer

s’enfonsen en l’infinit

O desvariejo?

El seu àngel

xiuxiueja al meu costat

O desvariejo?

La seva intimitat s’acomoda a la meva mà

i sobre ella llisquen els meus dits

O desvariejo?

El seu alenar

interpreta la simfonia de l’Edèn

O desvariejo?

El seu oceà es precipita

cama ací, cama allà

cap a l’esvaniment

i no aconsegueixo pensar

O desvariejo?

Entre les cascades d’imatges

vola ella, amb els serafins?

O desvariejo?

L seva intimitat apareix i desapareix

m’engoleix i em projecta

O desvariejo?

Sento que succeirà alguna cosa

encara més prodigiosa

quan la mar… m’engoleix

per als segles dels segles

O desvariejo?

ARRABAL

Sant Lautréamont de l’any 139 (E.’ P.)

私密